T.T.9 LA VIDEOCONFERÈNCIA

TT. 9 LA VIDEOCONFERÈNCIA (t 21. Del llibre pàg 391)

---

El conjunt de programari i maquinari (hardware i software), que permet la connexió simultaneja en temps real per mitjà d’imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessen en un mateix lloc de reunió.

1. És un mitjà de comunicació audiovisual i multimèdia.
2. És un mitjà síncron que afavoreix la interacció en temps real
3. Permet una comunicació bidireccional.
4. Facilita la comunicació independent de l’espai.
5. Permet incorporar diferents tipus de recursos.
6. Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.

Tipus de videconferència:

• En funció del suport tecnològic:

• Tipus 1. Sistemes de videoconferència basats en web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal.lació de ningun programa o plugin per al navegador.
• Tipus 2. Sistemes de videoc. Basats en la web que necessiten un plugin per funcionar.
• Tipus 3. Sistemes de videco. Basats en escriptori.

• En funció del nombre de connexions que es realitzen:

• Videoconferència punt a punt. Existeixen dos equips connectats.
• Vidoconferència multipunt. Més de dos equips connectats.

(Cóm és més eficient la connexió? Amb una connexió wifi o una connexió per cable?

Evidentment amb cable, ja que la wifi té obstacles

Aplicacións Eductives.-

Educació a distància:

Cursos llinçons i tutories.

Alumnes assisteixen a classes no ofertres en el seu centre.

Tutoria remota per atenció personal.

Professors comparteixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica.

Cursos oferts fora de l’horari per a estudiants que no poden assistir en l’horari normal.

Consulta a experts:

• Panell de discussió.
• Un expert responent qüestions.
• Esdeveniments remots.
• Contacte amb diversos investigadors del camp
• Compartir experiències i interacconar com protagonistes d’esdeveniments.

Projectes Multicentro:

Professors i alumnes col.laboren i intercanvien informació amb altres centres.

Debats i conferències d’investigació compartits per diverses escoles.

Aprenentatge col.laboratiu distribuït.

Col.laboració i comunicació en projectes col.laboratius.

Activitats professionals:

Observació de pràctiques i discussió posterior.

Cursos per a professors en servei.

Tutorització de pràctiques remotes

Intercanvis i discussió de mètodes.

Activitats comunitàries:

Sessions Parlamentàries.

Suport a interessos especials.

Educació per adults.

Trobades virtuals amb personalitats.

4.- Eines de videoconferència.

Skype: És un programa que has d’instalar en l’ordinador i et permet realitzar trucades d’un ordinador a un altre a través d’internet sense cap cost, encara que compta amb la possibilitat de realitzar trucades a mòbils amb tarifes pròpies.

Ichat: És un programa de MAC per realitzar videoconferències aunque com funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. és un programa gratuït.

Adobe Connect. És de la suite de Adobe de pagament segons les versions la possibilitat d’establir rols als usuaris, compartir arxius, pisarra, gravar sessions.

Criteris d’evaluació de la videoconferència.

• Funiconament de equips
• Tècniques i estratègies emprades.
• Coordinaciò d’equip.
• Presentacion
• Materials
• El temps.

3 Fases per a la realització de la videoconferència.

• Preparació: toma de contacte; asegurarnos si funciona l’equip,...,
• Desenvolupament: reacció dels estudiants,activitats preparades
• Activitats d’extensió: realització de les activitats per part dels alumnes.

1ª Ampliació Tema 9.

Exemple Didàctic:

http://yollisclassblog.blogspot.com.es/2011/06/mystery-skype-call-with-langwitches.html

2ª Ampliació Tema 9.

El poder de la interactivitat

El futur més prometedor de la videoconferència en educació estreba en la interactivitat
que permet. Cap altre mitjà proporciona les possibilitats de comunicació
directa, immediatesa visual i retroalimentació, sent una connexió immediata en
temps real. Connexió que pot realitzar-se entre dues seus, cridada videoconferència
"punt a punt", o bé, entre diverses seus, "*multi-punt", connectades i participant
simultàniament en una conferència utilitzant un "pont" (connexió múltiple).
L'ús de la videoconferència permet realitzar diferents tipus d'ensenyament, permetent
la comunicació oral i visual en temps real, utilitzant materials de demostració
en directe. L'audiència pot reaccionar durant el procés d'aprenentatge i
obtenir resposta immediata del conferenciant i també d'altres estudiants participants.
Açò la fa especialment adequada per a l'ensenyament de les llengües, amb la possibilitat
d'utilitzar la llengua objecte d'estudi passiva i activament en un entorn multilingüe,
i per a l'ensenyament de les arts plàstiques i gràfiques, podent utilitzar per a
la seua exhibició objectes en tres dimensions, diferents tipus de treballs artístics, detalls
o peces de tela, etc.

font: Institut Cervantes

3ª Ampliació Tema 9.

La Videoconferència en el aprenentatge d'idiomes. 

La videoconferencia La videoconferencia, entre las Tecnologías de la Información y de la Comunicación, ha sido la menos utilizada en el entorno educativo hasta un pasado reciente, aunque sí se emplea cada vez con más frecuencia, en el ámbito empresarial para los negocios y la administración. En el momento actual se está haciendo cada vez más popular también en el área de la educación. El rápido desarrollo de sistemas informáticos con sistemas que permiten el uso de la videoconferencia (software específico y una cámara) a un precio relativamente bajo, ha introducido la video-enseñanza también en la clase, como una de las herramientas más prometedoras de la instrucción tecnológica en nuestros días. El término videoconferencia, ha creado muchas dudas al aplicarse a la educación, quizá simplemente video-enseñanza, video-aprendizaje o tele-enseñanza podrían parecer, a simple vista más apropiados para el uso educativo que la videoconferencia. Sin embargo, estos términos podrían confundirse con el uso de las videocasetes o programas televisivos en educación, que no implican la comunicación en tiempo real, por lo que se ha mantenido el término “videoconferencia”.

fuente: Centro Virtual Cervantes

4ª Ampliació Tema 9.

Ventajas e inconvenientes de la videoconferencia

AVANTATGES

Facilita la comunicación entre personas situadas geográficamente
distantes y el compartir documentos entre ellos.

Pueden incorporarse a la clase recursos externos: expertos
reconocidos, instalaciones y laboratorios, acontecimientos
remotos...

Mejora el nivel de productividad de una organización,
facilitando la comunicación corporativa.


Mayor rendimiento de las reuniones ya que estas deben
de estar perfectamente organizadas debido al control del
tiempo que exigen.

Si bien, los anchos de banda últimamente utilizados, están
influyendo para que la calidad de las retransmisiones
sea cada vez mayor.

Ahorro de tiempo. El docente necesita una buena preparación didáctica
para conseguir la participación y la interacción del estudiante.
En caso contrario puede darse un fuerte aburrimiento
de los alumnos.

Permite la permanencia del estudiante en su medio natural.
Facilita el contacto del estudiante con otros diferentes de
su espacio natural.

Permite organizar más rápidamente las reuniones.
Aunque requiere ciertas habilidades técnicas, son fáciles
de manejar.

Reduce costos de desplazamientos, hospedaje, dietas...
Facilita que un grupo de alumnos puedan compartir programas,
cursos y profesores significativos.

Une a los profesores dispersados geográficamente.
Pueden participar más personas de la organización en la
toma de decisiones.

Facilita el desarrollo de experiencias multiculturales.
Una planificación adecuada de la misma, conlleva ganancias
para el recuerdo de la información y la motivación
del estudiante.

Puede incorporar diferentes tipos de medios.
Une a profesores dispersados geográficamente.


DESAVANTATGES

Calidad técnica de la imagen y sonidos emitidos, que
aunque dependen de las características de los equipos
utilizados por lo general implican retraso en la imagen.

Necesidad que el profesor, y el alumno, tengan un mínimo
de competencia para el manejo técnico de los equipos.
Facilita la circulación de información entre las instituciones
y las personas.

Falta de experiencia del profesorado en su utilización: se
requiere más esfuerzo para su preparación.

Coste de los equipos y líneas utilizadas. (De todas formas
depende del tipo de videoconferencia que utilicemos, en
algunos casos el coste es reducido.

Preparación psicológica y didáctica del profesor para saber
interaccionar tanto con los alumnos presenciales físicos,
como presenciales remotos.

El docente necesita una buena preparación didáctica
para conseguir la participación y la interacción del estudiante.
En caso contrario puede darse un fuerte aburrimiento
de los alumnos.

5ª Ampliació Tema 9.

Aplicaciones educativas de la videoconferencia (De Benito y Salinas, 2004, 234)

Educación a distancia:
— Cursos, lecciones y tutoría.
— Alumnos asisten a clases no ofrecidas en su centro.
— Cursos ofrecidos fuera del horario para estudiantes que no pueden asistir al horario normal.
— Profesores comparten docencia con otros profesores remotos de la misma temática o tendencia.
— Tutoría remota para atención personal.

Consulta a expertos, conferencias:
— Panel de discusión con expertos remotos.
— Un experto responde cuestiones.
— Acontecimientos remotos.
— Contactos con investigadores del campo.
— Interacción con protagonistas de acontecimientos.
— Compartir experiencias.

Proyectos multicentros:
— Profesores y alumnos colaboran e intercambian información con otros centros remotos.
— Debates, conferencias de investigación, etc., compartidos por varias escuelas.
— Aprendizaje colaborativo distribuido.
— Colaboración y comunicación en proyectos colaborativos.

Actividades profesionales:
— Observación de prácticas docentes en vivo y discusión posterior.
— Cursos para profesores en servicio.
— Tutorización de prácticas remotas.
— Intercambio y discusión de métodos y currículums entre docentes.

Actividades comunitarias:
— Sesiones parlamentarias.
— Apoyo a intereses especiales.
— Educación de adultos.
— Encuentros virtuales con personalidades.

T.T.10 XARXES SOCIALS EN TWITTER I FACEBOOK.

Xarxes socials en Twitter i Facebook.

---

1. Definició i característiques de les Xarxes Socials.

Algunes de les seues característiques més importants són:

• Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.

• Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.

• Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

. Les Xarxes Socials són llocs web que oferixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantindre en contacte els usuaris de la xarxa.

. Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wiki,etc. En una mateixa interfície.

. Com exemples de Xarxes Socials més importants destaquen: Facebook, Twitter, MySpace, Ning, SecondLife, Twenti.

2. Típus de Xarxes Socials (segons activitat):

Microblogging. Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugoo, Plurk.

Jocs. Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, Haboo.

Geolocalització. Permet saber la posició d’un objecte, persona, monument. Foursquare, Metaki.

Marcadors socials. A través d’etiquetes classifiquen, emagatzemen enllaços per ser compartits. Digg, Diigo.

2.2 Tipus de Xarxes Socials (segons contingut):

Fotos. Permeten ennagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Flickr, Fotolog, Panoramio.

Música. Permeten escoltar música ademés de classificar-la i compartir-la. Last FM, Grooveshark.

Vídeos. Permet crear perfils i llistes d’amics. Youtube, Vimeo.

Documents. Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd.

Presentacions. Permeten classificar i compartir les seues presentacions professionals. Slideshare.

Notícies. Permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame.

Lectura. Es poden classificar les preferències literàries. WeRead.

3. Usuaris Potencials de les xarxes socials.

Social media selectors. Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%).

Simple social networks. Motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grups social (33%).

Trend followers. L’entreteniment i la informació d’esdeveniments i festes constituteixen el seu principal leivmotiv (19%).

Social media addicts. Tenen una clara intencionalitat professional (10%).

4. Twitter i Facebook.

5. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook.

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

1. Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.
2. Informacions de caràcter mes oficial, com beques, dates d’exàmens…
3. Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar l ainformació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

El primer que visualitzem com interessant són els grups. Aquestos grups, es poden fer minjançant una invitació per participar en el grup per a evaluar un tema. A aquestos grups pden recollir els esdeveniments de l’escola, repàs d’activitats. Després podríen crear les meues pròpies enquestes per a que valoren els alumnes la participació.

Aplicacions Educatives:

Study Group. És una manera ràpida i fàcil de col.laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions.

Mathematical Formules. Amb aquesta apliació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques, aquestes s’escriuen amb la sintaxi de Latex.

CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtindre cites per a les teves notes amb format de WorldCat, el catàleg mes gran del món.

BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els ssibres que estàs llegint o has llegit també pots consultar les opinions d’uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.